Divorci I habitatge familiar

L'atribució de l'ús de l'habitatge familiar en casos de custòdia monoparental (que s'atribueix exclusivament a un sol dels progenitors) s'ha d'establir a favor dels menors, ja que és l'interès protegit per la llei en situació de crisi de la parella, llevat que els progenitors estiguin d'acord, controlat pel jutge.

Així ho ha tornat a recordar el Tribunal Suprem (TS), donant la raó a un pare en el recurs que va interposar en el seu procés de divorci. Es tracta d'un matrimoni amb dues filles la guarda i custòdia de les quals el jutge va atribuir a la mare, però l'audiència provincial territorialment competent (AP) va considerar el recurs del pare i li va concedir la guarda i custòdia, però com que en aquest recurs no va dir res de l'habitatge, l'AP la va mantenir a favor de la primera.

El TS diu que es poden contemplar excepcions que eliminin el rigor d'aquesta norma de concórrer a qualsevol d'aquests dos factors:

- que l'habitatge no sigui o hagi perdut la condició de familiar, i

- que els menors no necessitin allotjament perquè les seves necessitats d'habitació es cobreixen per altres mitjans.

Però el TS no aprecia cap d'aquests dos factors en el present cas. Tot i que la concurrència del segon dels factors numerats pot semblar més dubtosa, el fet que el pare hagi estat residint en un habitatge de lloguer no permet concloure que els menors no necessiten l'habitatge familiar perquè se  satisfeien les seves necessitats, ja que es tracta d'un habitatge de lloguer, les característiques d'habitabilitat del qual són desconegudes. A més, no salvaguarda el benestar econòmic dels menors, tenint en compte els ingressos del pare, que no s'hagi pagat cap pensió alimentària per part de la mare (que no hi contribuirà contribuint al seu allotjament), el percentatge de pagament de la hipoteca que imposa, dos préstecs personals pendents i que la mare l'ocuparia juntament amb un fill d'una relació anterior.

Si us trobeu en una situació similar a la descrita, els nostres professionals poden prestar-vos l'oportuna assistència i emprendre les accions que puguin resultar pertinents.