Seguretat viària

L'acusat, que conduïa el seu vehicle sense el corresponent permís, va sortir de la carretera i va xocar contra dos fanals. Va ser condemnat pel jutjat penal per un delicte contra la seguretat viària, amb la circumstància agreujant de reincidència.

La defensa de l'acusat va recórrer contra la sentència al·legant errors en l'apreciació de la prova i vulneració del principi de presumpció d'innocència, argumentant que no hi havia proves directes de la seva culpabilitat, sinó només testimonis indirectes. A més, va assenyalar que no es van obtenir empremtes ni cap altra dada incriminatòria, i que no hi havia informes pericials, documents o proves que donessin suport a la condemna. Tampoc hi havia proves de càrrec suficients, sent l'única prova la declaració d'un testimoni indirecte, que no podia constituir la base de la decisió.

No obstant això, el tribunal d'apel·lació va desestimar el recurs en considerar que, tot i no haver-hi proves directes, els indicis eren suficients per confirmar la condemna. Entre els indicis hi havia la presència de la documentació de l'acusat en el vehicle accidentat, la seva propietat o ús habitual del vehicle, i la seva ubicació prop del lloc de l'accident amb senyals físics compatibles amb l'accident, així com la presència de pols blanca pròpia del sistema d'airbag en la seva roba.

La sentència també fa referència a la importància de la prova indiciària en el procés penal, sempre que reuneixin determinats requisits formals i materials, com ara la plena acreditació dels indicis, la seva pluralitat i la seva interrelació. La Sala conclou que la sentència impugnada reunia aquests requisits i, per tant, confirma la condemna.

 

 

En actuacions que portin causa de fets derivats de la conducció de vehicles de motor, els nostres advocats es posen a la vostra disposició per a la defensa dels vostres interessos.